Hola a totes i a tots,
Com que en aquesta entrada hi ha una comunicació important la mantenc durant un dia més. Perdonau els habituals. Heu necessitat alguna vegada ànims d'algú? I vosaltres, heu animat a algú per algun motiu alguna vegada? Esper respostes.
Es vera Hugo i Eva. Anem a fer les coses ben fetes. Repetició.
Les peses verdes pesen 250 gr i les taronja mig kg. Quant pesen els quadrats vermells? Esper les respostes.
Pel que fa al control de matemàtiques, haurem de fer una repetició el dilluns pròxim. Demà, si no h i ha res de nou, vos donaré el d'avui corregit i sobre aquest heu de fet l'estudi i les pràctiques. No serà exactament el mateix però molt semblant.
El dimecres 28 de maig, juntament amb n'Aina de 3r, convocaré una reunió de pares i mares a les 17,00 per parlar una estona d'aquest curs tan especial. Encara que donaré una circular, convé que faceu córrer la veu ja que, donada la importància que don a aquesta convocatòria, m'agradaria que no hi faltàs ningú. Cada curs farà la reunió a la seva aula.
Panyu, és vera que has destruït els deures d'en Rodrigo? Com ho has fet?
Toni Domingo, has de mirar la història que ha seguit na Marta i continuar-la.
Una abraçada,
Sebastià
Na
Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que
vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i
estiuejaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i
es tenien molta estimació.
Era
l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la
Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades.
Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar
una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva
camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un
poc preocupada.
-Què
et passa?- li va dir en Braulio.
-Sí,
sí, que et passa? digueren tots.
Na
Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na
Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir
en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va
dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells.
Finalment els varen fer de cartolines del color de na
Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na
Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na
Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana.
Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta
telefonada va rebre una altra cridada. Varen trobar a na Nala!
Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.
-Què
bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.
En
Braulio li va dir:
-Què
pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per
això no menjava i estava un poc fluixa.
En
Braulio va exclamar:
-
I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans? Na Marta va dir que no
tenia tan de doblers.
En
Rafa va proposar una idea:
-Si
tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo
faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per l’estada a
l’hotel-spa.
Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero
al cap de tres dias es varen cansar i es vàren passar la resta de la
setmana amb na Nala.
Quan va acabar la setmana na Marta va
dir:
-Amics hauríem de continuar amb la recaudació perquè crec
que convé que na Nala vagi a l'hotel. Tots vàren estar d'acord. Al
final varen aconseguir, amb la seva idea, els doblers. Però hi
havien d'anar dues persones acompanyant na Nala. Una seria na Marta,
i l'altra el seu pare Raul.
Quan varen arribar amb na Nala
tots els altres cans lladraven de contents per tenir una altra amiga
amb qui jugar.
Allà, na Nala va fer una amiga que nomia
Lluna. Les dues cussetes estaven molt bé juntes. Anaven al parc de
l'spa i s'ho passaven pipa.
Un
dia que varen anar a passejar va desaparèixer na Lluna. Na Nala es
va posar molt trista. Es va posar a cercar per tot amb els altres
cans que havien fet una colla. Varen sentir uns lladrucs de na Lluna.
Era un home que la volia segrestar per demanar un rescat als seus
amos, que eren molt rics.
Més endavant varen aconseguir donar els doblers al segrestador però ell no va tornar na Luna.