131. Dilluns, control de matemàtiques

Hola a totes i a tots,

Com dic al títol, pensau que dilluns tenim el control de divisions (10), multiplicacions (5) i preguntes sobre magnituds (5). Volguem o no, per una cosa o per l'altra, a fi de curs sempre hem de fer un sprint. Vos hi heu d'avesar.

Marta, al final tens la història que, no és per res, està quedant molt bé. Continua segons la teva crativitat.

Un regalet per repassar:

 I un regalet per descansar:
 

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiuejaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.

En Braulio va exclamar:

- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans? Na Marta va dir que no tenia tan de doblers.

En Rafa va proposar una idea:

-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per l’estada a l’hotel-spa.
Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar i es vàren passar la resta de la setmana amb na Nala.
Quan va acabar la setmana na Marta va dir:
-Amics hauríem de continuar amb la recaudació perquè crec que convé que na Nala vagi a l'hotel. Tots vàren estar d'acord. Al final varen aconseguir, amb la seva idea, els doblers. Però hi havien d'anar dues persones acompanyant na Nala. Una seria na Marta, i l'altra el seu pare Raul.
Quan varen arribar amb na Nala tots els altres cans lladraven de contents per tenir una altra amiga amb qui jugar.
Allà, na Nala  va fer una amiga que nomia Lluna. Les dues cussetes estaven molt bé juntes. Anaven al parc de l'spa i s'ho passaven pipa.

Un dia que varen anar a passejar va desaparèixer na Lluna. Na Nala es va posar molt trista. Es va posar a cercar per tot amb els altres cans que havien fet una colla. Varen sentir uns lladrucs de na Lluna. Era un home que la volia segrestar per demanar un rescat als seus amos, que eren molt rics