146. Un poc cansat

Hola a totes i a tots,

Sandra, em demanes si estic cansat. La resposta és: un poc. Ara bé, això és natural. La feina de mestre sempre comporta un alt nivell de frustació, ja que veus que per falta de forces, temps, imprevists que no esperaves i altres herbes sempre et queden un munt de coses que no pots fer o que no et surten així com les tenies pensades. Es molt parescut a quan tires fang a una paret. Tú vols que quedi tot aferrat però sempre en cau molt en terra. Però no tot són penes. Hi moltes coses que compensen. Moltes. No ens posem tant trascendentals que algú ens pot dir, i amb raó, ara vendrà un temporada per descansar.

Avui vos faig un  regalet lleuger que vaig trobar quan cercava cançons per la festa. Es tracta d'un vídeo que trob simpàtic.

Missatge pels pares: ja tenim projecte lingüístic a l'escola. Sense comentaris. Tractau d'informar-vos per les vies que considereu oportunes, ja que  aquest bloc -donat el caire de relació entre emissor i receptor majoritariament entre mestre i alumnes- consider que no ho és. Pens que aquest capítol és prou important i no acaba de tancar-se amb satisfacció.

Em sap greu no poder publicar més prest. Tot d'una que arrib a casa em pos a l'ordinador, però ara amb el dies més llargs arrib quasi a les vuit.

Una abraçada,
Sebastià