152. GRÀCIES

Hola a tots i a totes, 

Avui publica na Patricia.

Sempre he rebut paraules boniques per part d'en Sebastià i de tots vosaltres i crec que és ben hora de que ara sigui jo la que digui el que pens.

Primer de tot: GRÀCIES.

Gràcies per acollir-me des del primer dia com si fos una mestra més. Pels somriures de bon matí i les abraçades. Gràcies per fer-me l'estància tan fàcil, col·laborar amb jo i acceptar les meves propostes.

Sempre he intentat ensenyar-vos de la manera més lúdica possible, donant-vos a entendre que aprendre pot ser divertit. 

També m'he equivocat i és dels errors com més s'aprèn. 

Heu estat un grup encantador i no tenc cap queixa. XERRADORS, això sí! Però, seria antinatural una classe de 25 nins i nines en total silenci, no?

Donar les gràcies a en Sebastià, no he pogut tenir un tutor millor. I ja que no conec mestre més modest que ell, seré jo qui li tiri flors.

Llarga vida als mestres de veritat. Als que no tenen sentit del ridícul i si s'ha de ballar flamenco sense saber, se balla. Llarga vida als mestres per vocació. Als que fan ses hores extres que calguin per veure als seus alumnes somriure. Llarga vida als mestres que fomenten s'unió entre família i escola. Tant de bo qualque dia pugui arribar a ser la meitat de bona mestra que ho és ell. 

Finalment, gràcies a les famílies. Per les bones paraules i els detalls durant el curs. Sou una peça fonamental.

Després del discurs sensible, un poc de ritme i ànims.

¡EL VERANO YA LLEGÓ!

                             

PD: Sebastià, no me matis.

Abraçades a tots i a totes,
Patricia