121. Darrer dia d'abril

Hola a totes i a tots,

Quant a matemàtiques, podem dir que el temps ve un poc just per poder acabar el temari segons l'ideal desitjat. Es per aquest motiu que, amb l'ajuda de na Patricia, vos present uns links per treballar a casa els decimals, les operacions amb decimals a nivell de cicle i els polígons. Falta afegir aquí el repàs de les unitats de mesura (longitud, capacitat i pes) que, segons els mínicontrols que hem fet no han anat massa bé a nivell general.
Aquest enllaços no les propòs a nivell informatiu o per pràctica voluntaria. Vos preg que els treballeu seriosament com a matèria d'estudi i aprofundiment. Insistiré a classe fins estar segur que tots heu aconseguit treballar-los degudament.
Aquesta informació és per voltros i pels papis. Asseguarau-vos de passar-la. A classe, també treballarem aquests continguts, però hem de continuar insistint amb la divisió per dues en el divisor.

Enllaços:

- Polígons, vos deix s'índex i elegiu el que més s'adapti al nivell i temari.
- Decimals
- Operacions amb decimals
- Aproximació 

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.

En Braulio va exclamar:

- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans? Na Marta va dir no tenia tan de doblers.

En Rafa va proposar una idea:

-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per l’estada a l’hotel-spa.

Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar i es vàren passar la resta de la setmana amb na Nala.
Quan va acabar la setmana na Marta va dir:
-Amics hauríem de continuar amb la recaudació perquè crec que convé que na Nala vagi a l'hotel. Tots vàren estar d'acord. Al final varen aconseguir, amb la seva idea, els doblers. Però hi havien d'anar dues persones acompanyant na Nala. Una seria na Marta, i l'altra el seu pare Raul. 
Quan varen arribar amb na Nala tots els altres cans lladraven de contents per tenir una altra amiga amb qui jugar.

120. El títol que em vaig deixar

Hola a totes i a tots,

Inma, has partit sense afegir el teu tros. Si llegeixes aquesta entrada, el pots posar als comentaris juntament amb el nom de la persona que vols que continui.

Al final de la publicació hi ha la història tal com ha com ha quedat.

Molt bé per n'Aga que ens ha fet aquestes dues exposions tan ben preparades i amb una simpatia que no té preu. Hem tengut una oportunitat fantàstica d'aprendre coses noves i llunyanes que, sense cap dubte, ens han fet millors. i això que dic no ho dubteu.

La ciutat mallorquina que avui presentam és la capital de la comarca anomenada del raiguer. Té 31.000 habitants aproximadament. Aquests són el seu escut i la seva bandera.

 

I aquestes són algunes imatges.

Santa Maria la Major i la seva plaça

 

La seva estació de tren

El seu Ajuntament

De quina ciutat es tracta?

Una abraçada,
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.

En Braulio va exclamar:

- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans? Na Marta va dir no tenia tan de doblers.

En Rafa va proposar una idea:

-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per l’estada a l’hotel-spa.

Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar i es vàren passar la resta de la setmana amb na Nala.
Quan va acabar la setmana na Marta va dir:
-Amics hauríem de continuar amb la recaudació perquè crec que convé que na Nala vagi a l'hotel. Tots vàren estar d'acord. Al final varen aconseguir, amb la seva idea, els doblers. Però hi havien d'anar dues persones acompanyant na Nala. Una seria na Marta, i l'altra el seu pare Raul. 
Quan varen arribar amb na Nala tots els altres cans lladraven de contents per tenir una altra amiga amb qui jugar.

119. Bones presentacions. Una passa més

Hola a totes i a tots,

Ses panades són boníssimes. Però, ja se sap, en qüestió de guts no hi ha res escrit. Ningú ha esmentat les panades de peix, normalment de mussola o gató, per les quals tenc preferència, encara que enguany no n'hem fetes a ca nostra.

Molt bé per les presentacions de tema lliure que heu presentat (no tots ...). M'agradaria que preparasiu la presentació oral del vostre treball i farieu una petita exposició davant els companys i companyes ajudats per les diapositives que heu elaborat. Podeu començar ja, perquè passat demà farem les primeres exposicions.

Mussola vera-Musola lisa

Gató-pintarroja

A quins altres peixos vos recorden?

Una abraçada,
Sebastià

118. Desconcertat

Hola a totes i a tots,

Crec que no hem complit amb el ens havíem proposat. No hem continuat el conte amb l'ordre que vàrem acordar. Em sap greu si ha estat culpa meva. Dilluns ho aclarirem.
D'aquí uns moments he de partir a sopar. Parlant de menjar i relacionat amb les festes de Pasqua que hem passat, quants de tipus de panades coneixes. T'agraden i si t'agraden, quines prefereixes?

Una abraçada,
Sebastià

117. Llegir un llibre

Hola a totes i a tots,

Enhorabona a tots els qui heu tengut l'oportunitat de celebrar la festa del dia del llibre. Podeu continuar comentant: què significa per a tú llegir un llibre. Hugo, tens feina. Ja pots continuar la història.

Qui sap per què se celebra el dia del llibre el dia 23 d'abril?

Una abraçada
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.

En Braulio va exclamar:

- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans. Na Marta va dir no tenia tan de doblers.

En Rafa va proposar una idea:

-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per l’estada a l’hotel-spai.

Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar i...

Així que es vàren passar la resta de la setmana amb na Nala.
Quan va acabar la setmana na Marta va dir:
-Amics hauríem de continuar amb la recaudació.
I tots vàren estar d'acord........

116. Hem passat Pasqua

Public a la mateixa entrada:

Es vera, Carme. Afegesc, com tú dius, la història. Feliç dia del llibre. Actualment jo estic rellegint "Crim i Càstig" de Dostoievski. Llegir és un viatge en el temps i en l'espai. Què és per a tú llegir?

Hola a totes i a tots,

Vos enrecordau de que vàrem fer na llista per continuar la història a partir de dimarts, és a dir:avui?
Heu estat molt actius durant aquests dies de festa. Fins i tot he llegit algun comentari d'enyorança. Vull donar les gràcies a na Patricia per oferir-nos aquest viatge virtual a Turquia per aprofitar les minivacances pasquals. Bé, virtual no per a tothom.

Un regalet. És una mica llarg. Però podreu practicar un poc l'anglès i, sobretot, escoltareu una ària d'òpera deliciosa presentada d'una manera molt guapa per a nins i nines de la vostra edat. Compartiu-la.

Una abraçada,
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.

En Braulio va exclamar:

- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans. Na Marta va dir no tenia tan de doblers.

En Rafa va proposar una idea:

-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per al veterinari.

Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar i...

115. Pàsqua. Visitam Istambul

Hola a tots i a totes,

Avui publica na Patricia,

Com van les vacances? He llegit als comentaris que alguns de vosaltres estau de viatge. Vos pareix si feim un viatge conjunt i visitam les diferents ciutats?

Na Magui és a Barcelona, ciutat inclosa a un dels port del Mediterrani a les Jornades Culturals. Imagin que tots i totes la coneixeu molt bé.

En Nofre ha anat a Istambul, vos deix algunes imatges perquè sapigueu un poc d'aquest lloc.

Istambul és la major ciutat de Turquia i de les més poblades d'Europa. Anomenada Constantinopla durant l'època de l'Imperi Romà i l'Imperi Bizantí.

Anam a completar una mica la informació d'aquesta ciutat:

- A quin continent es troba?

- Quants d'habitants té aproximadament?

- Quina llengua es parla?

Podeu respondre a les preguntes a través dels comentaris, és totalment voluntari.

Basílica de Santa Sofía

Mezquita Azul

Palacio de Dolmabahçe

Torre de San Leandro

Universidad de Estambul

Deixant de banda Istambul, m'agradaria mostrar-vos un vídeo que vàrem el·laborar els alumnes de 4t d'Educació Primària de la UIB sobre què és per nosaltres l'educació:

         

I vosaltres, quins adjectius utilitzarieu per definir què és l'educació? Esper respostes!

Bones festes,
Patricia

114. Bones vacances de Pasqua

Hola a totes i a tots,

Aquí teniu la pàgina de comentaris oberta durant les vacances de Pasqua. Recordau els que vos heu compromès a continuar la història a partir de dimarts.

 

1. Control de català del dilluns 28.
2. Repàs del quadernet de matemàtiques.
3. Presentació ppt.

On és Cuenca. A quina CCAA pertany?

Una abraçada,
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.

En Braulio va exclamar:

- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans. Na Marta va dir no tenia tan de doblers.

En Rafa va proposar una idea:

-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per al veterinari.

Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar.......

113. Tablas de multipicar II

Hola a totes i a tots;

Com vos he dit a classe aquí teniu 4 taules més.



Una abraçada,
Sebastià

112. Taules de multiplicar

Hola a totes i a tots,

Per favor, tots aquells i aquelles que encara no sabeu les taules, ja no podem esperar més. Hem arribat a un punt en què és intolerable continuar endavant amb aquesta situació. Feis el favor de posar fil a l'agulla. Aquí teniu uns enllaços que vos poden ajudar.





Demà més. Guardau-les i practicau.

Una abraçada,
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.

En Braulio va exclamar:

- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans. Na Marta va dir no tenia tan de doblers.

En Rafa va proposar una idea:

-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per al veterinari.

Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar i...

111. Demà les notes

Hola a totes i a tots,

Hola Toni Torres. M'agrada que hagis comentat el bloc. Has de seguir. T'esper. També hola Luís. Hauràs vist que ara et toca a tú continuar. Esperam la teva aportació.
Demà vos entregarem les notes. El butllatí ha de ser una informació orientativa de com va el vostre procés. Segons el que vegeu heu d'actuar. Heu de pensar, però, que ningú es farà una idea de la vostra evolució només mirant unes qualificacions. Jo no ho faig. Em fii molt més del que veig dia a dia, hora a hora. El més important és la vostra actitud. Per això és tan important l'esforç i les ganes de treballar i aprendre. En el futur també serà així. En els estudis, i quan ja farà temps que els haurem deixat. No sé si he dit exactament el que volia o si hi ha algú que no està exactamant d'acord. En tot cas, Patricia, que sé que segueixes el bloc molt assiduament, com demostren els teus comentaris, vols arrodonir o afegir qualque cosa. Sé que el que tú diràs serà més comprensible. Pots discrepar.
M'agraden les persones inquietes i actives, que volen saber, que s'alegren d'haver afegit un nou coneixement al seu bagatge.

Una abraçada,
Sebastià

110. Un poble nou i una felicitació

Public a la mateixa entrada pel que hem dit a classe sobre els comentaris. Eva, si entres al bloc aquest cap de setmana veuràs que en Sergi ja ha fet la seva aportació i et proposa a tú per continuar; si vols ho pots fer sense esperar una entrada nova.
Pau, 91 dividit entre 100 és una divisió amb decimals. Com que el dividend és més petit que el divisor el quacient serà 0 coma. Es fa així:
91:100=0'91 Es a dir com que 100 té dos zeros, per col·locar la coma hem de contar dues xifres cap a l'esquerra i posar la coma.
Si fos 91:1000 seria 0'091. Com que aquesta vegada 1000 té tres zeros hem de contar tres cap a l'esquerra. 91 només són dues xifres, per tant hem d'afegir un zero per completar les tres xifres.
Esper que ho hagis entès. Si no, fem-ho saber. tu saps que no m'agrada queles coses s'acabin a mitges.
Per acabar et diré que 0,91és un número comprès entre 0 i 1.

Hola a totes i a tots,

Primer la felicitació. Estau aixecant la història de na Nala amb interès i encert. Sergi, ara et toca a tú. Estudia't la situació i tracta de continuar.
El poble que heu d'endevinar realment té el títol de ciutat. Com a única pista en forma de text vos diré que en Sebastià vos va dir que li agradava molt. Els qui volgueu participar podeu afegir el que volgueu sobre aquesta localitat per aprendre un poc més,

El seu port

La façana principal de l'església

El seu jardí botànic

El tranvia

L'escut

Una abraçada,
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.
En Braulio va exclamar:
- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans. Na Marta va dir no tenia tan de doblers.
En Rafa va proposar una idea:
-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per al veterinari.
Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar i...
 

109. Una mica més tard.

Hola a totes i a tots,

Avui és una mica més tard. Amb el canvi d'horari arrib més tard a casa. Com que fa més claror estic més temps al camp. A partir d'ara intentaré publicar entre les dues i les tres si no hi algun tema inevitable a tractar. Com sabeu avui teníem junta d'avaluació. Un per un, hem parlat de vosaltres i de com va la vostra evolució durant el curs. Posar notes no és fàcil. Si es vol fer bé hi ha molts de punts a tenir en compte.

Sandra he vist que has publicat a l'entrada anterior. No passa res. Tu mateixa pots traslladar el teu comentari a aquesta entrada. Si no pots o no et dona temps, no et preocupis, ja ho arreglaré jo.

Una abraçada,
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanr si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots...

108. Un altre poble

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.

Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble. 
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar.......

Hola a totes i a tots,

La història anirà sortint a cada entrada. No per llegir-la cada vegada que surti, acabaria per avorrir-nos. La pos per si voleu fer alguna consulta quan vos toqui continuar-la. De moment, tots anau cumplint i queda força bé.
Avui m'agradaria donar continïtat a una idea que va presentar na Patricia. Vos presentaré unes fotos i un petit text i heu d'endevinar de quin poble es tracta. 

Vos diré que a l'actualitat és una barriada de Palma que limita amb Esporles i Puigpunyent. Té quasi 3.000 habitants. El seu escut consisteix en un braç doblegat amb una espasa.

Mirau les imatges:

Una possessió Molt coneguda del Poble

L'església del poble

En vermell, la seva situació dins el municipi de Palma

Un restaurant conegut, ja sortint dels límits del poble

De quin poble es tracta?

Una abraçada,
Sebastià

107. Un regal

Hola a totes i a tots.

Al final de la publicació trobareu la història que estam creant entre tots amb lletra petitona. Ja sabeu que avui li toca continuar-la a na Carme. Segons el que hem aprovat a classe i proposat pen Sergi, na Carme haurà de designar un nin per continuar.

Aquí teniu un enllaç per practicar divisions per dos. Cada vegada que escriviu una xifra heu de pitjar intro. Si no ho fet bé vos esborrarà el número.

http://www.chimpon.es/2011/02/la-division-por-dos-cifras/

Com que he vist que vos ha agradat el grup Celtic Woman. Vos faré un regalet. Una cançó molt guapa que parla de com podem comptar amb els altres. La qualitat no és molt bona, però està subtitulada. Després pos una versió de la mateixa canço interpretada per Sergio Dalma amb l'escolania de Monserrat. 

Una abraçada,
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.

Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble?
Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells...
 

106. Entre tots. Partim.

Hola a totes i a tots,

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.

Na Marta .................................  

que continui la història na Patricia.

(Només pot utilitzar com a màxim tres oracions i ha d'acabar amb: .... que continui la història en o na ...
Tots publicarem les continuacions als comentaris i en Sebastià les anirà passant al text general)

Bon cap de setmana,
Sebastià.

105. Entre tots

Hola a totes i a tots,

Si ho voleu dir ho podeu posar als comentaris. Si no, ho guardau dins la vostra memòria.

Supòs que vos enrecordau de la lectura que férem sobre aquesta colla d'amics.  Al final, la vos torn a posar. La pregunta és:

Amb quin dels cinc personatges t'identifiques? Si no sabeu que vol dir identificar-se, ho heu de demanar al vostres papis.

Una abraçada,
Sebastià

Per recordar: