Per favor, tots aquells i aquelles que encara no sabeu les taules, ja no podem esperar més. Hem arribat a un punt en què és intolerable continuar endavant amb aquesta situació. Feis el favor de posar fil a l'agulla. Aquí teniu uns enllaços que vos poden ajudar.
Demà més. Guardau-les i practicau.
Una abraçada,
Sebastià
Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren
cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i
estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien
molta estimació.
Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes
de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un
horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i
fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel
amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.
-Què et passa?- li va dir en
Braulio.
-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.
-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava
preocupada.
En Braulio li va dir:
-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava
deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.
En Braulio va exclamar:
- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans. Na Marta va
dir no tenia tan de doblers.
En Rafa va proposar una idea:
-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes
quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per al
veterinari.
Na Marta
va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar
i...
Carme
ResponderEliminarHola
Els vidios m'han agradat
Marina Verd .
ResponderEliminarGracies per els tres videos . BONES FESTES DE PASQUA
Nofre: Que be dema vacances
ResponderEliminarNofre: Dema m'envaig de viatge
ResponderEliminarNofre: A ESTAMBUL
ResponderEliminarHugo:Sebastia les taules han servit per la meva germana
ResponderEliminar