110. Un poble nou i una felicitació

Public a la mateixa entrada pel que hem dit a classe sobre els comentaris. Eva, si entres al bloc aquest cap de setmana veuràs que en Sergi ja ha fet la seva aportació i et proposa a tú per continuar; si vols ho pots fer sense esperar una entrada nova.
Pau, 91 dividit entre 100 és una divisió amb decimals. Com que el dividend és més petit que el divisor el quacient serà 0 coma. Es fa així:
91:100=0'91 Es a dir com que 100 té dos zeros, per col·locar la coma hem de contar dues xifres cap a l'esquerra i posar la coma.
Si fos 91:1000 seria 0'091. Com que aquesta vegada 1000 té tres zeros hem de contar tres cap a l'esquerra. 91 només són dues xifres, per tant hem d'afegir un zero per completar les tres xifres.
Esper que ho hagis entès. Si no, fem-ho saber. tu saps que no m'agrada queles coses s'acabin a mitges.
Per acabar et diré que 0,91és un número comprès entre 0 i 1.

Hola a totes i a tots,

Primer la felicitació. Estau aixecant la història de na Nala amb interès i encert. Sergi, ara et toca a tú. Estudia't la situació i tracta de continuar.
El poble que heu d'endevinar realment té el títol de ciutat. Com a única pista en forma de text vos diré que en Sebastià vos va dir que li agradava molt. Els qui volgueu participar podeu afegir el que volgueu sobre aquesta localitat per aprendre un poc més,

El seu port

La façana principal de l'església

El seu jardí botànic

El tranvia

L'escut

Una abraçada,
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.
En Braulio va exclamar:
- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans. Na Marta va dir no tenia tan de doblers.
En Rafa va proposar una idea:
-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per al veterinari.
Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar i...