121. Darrer dia d'abril

Hola a totes i a tots,

Quant a matemàtiques, podem dir que el temps ve un poc just per poder acabar el temari segons l'ideal desitjat. Es per aquest motiu que, amb l'ajuda de na Patricia, vos present uns links per treballar a casa els decimals, les operacions amb decimals a nivell de cicle i els polígons. Falta afegir aquí el repàs de les unitats de mesura (longitud, capacitat i pes) que, segons els mínicontrols que hem fet no han anat massa bé a nivell general.
Aquest enllaços no les propòs a nivell informatiu o per pràctica voluntaria. Vos preg que els treballeu seriosament com a matèria d'estudi i aprofundiment. Insistiré a classe fins estar segur que tots heu aconseguit treballar-los degudament.
Aquesta informació és per voltros i pels papis. Asseguarau-vos de passar-la. A classe, també treballarem aquests continguts, però hem de continuar insistint amb la divisió per dues en el divisor.

Enllaços:

- Polígons, vos deix s'índex i elegiu el que més s'adapti al nivell i temari.
- Decimals
- Operacions amb decimals
- Aproximació 

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.

En Braulio va exclamar:

- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans? Na Marta va dir no tenia tan de doblers.

En Rafa va proposar una idea:

-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per l’estada a l’hotel-spa.

Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar i es vàren passar la resta de la setmana amb na Nala.
Quan va acabar la setmana na Marta va dir:
-Amics hauríem de continuar amb la recaudació perquè crec que convé que na Nala vagi a l'hotel. Tots vàren estar d'acord. Al final varen aconseguir, amb la seva idea, els doblers. Però hi havien d'anar dues persones acompanyant na Nala. Una seria na Marta, i l'altra el seu pare Raul. 
Quan varen arribar amb na Nala tots els altres cans lladraven de contents per tenir una altra amiga amb qui jugar.