116. Hem passat Pasqua

Public a la mateixa entrada:

Es vera, Carme. Afegesc, com tú dius, la història. Feliç dia del llibre. Actualment jo estic rellegint "Crim i Càstig" de Dostoievski. Llegir és un viatge en el temps i en l'espai. Què és per a tú llegir?

Hola a totes i a tots,

Vos enrecordau de que vàrem fer na llista per continuar la història a partir de dimarts, és a dir:avui?
Heu estat molt actius durant aquests dies de festa. Fins i tot he llegit algun comentari d'enyorança. Vull donar les gràcies a na Patricia per oferir-nos aquest viatge virtual a Turquia per aprofitar les minivacances pasquals. Bé, virtual no per a tothom.

Un regalet. És una mica llarg. Però podreu practicar un poc l'anglès i, sobretot, escoltareu una ària d'òpera deliciosa presentada d'una manera molt guapa per a nins i nines de la vostra edat. Compartiu-la.

Una abraçada,
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanar si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots..Na Marta, però, continuava preocupada.

En Braulio li va dir:

-Què pasa? Na Marta li contestà, que na Nala estava deprimida i que per això no menjava i estava un poc fluixa.

En Braulio va exclamar:

- I si miram de dur-la a un hotel-spa per cans. Na Marta va dir no tenia tan de doblers.

En Rafa va proposar una idea:

-Si tu Braulio toques al piano al carrer, tu silvia dibuixes quadres i jo faig una exhibicio de basket podem recaudar doblers per al veterinari.

Na Marta va dir trobar que era una bona idea pero al cap de tres dias es varen cansar i...