109. Una mica més tard.

Hola a totes i a tots,

Avui és una mica més tard. Amb el canvi d'horari arrib més tard a casa. Com que fa més claror estic més temps al camp. A partir d'ara intentaré publicar entre les dues i les tres si no hi algun tema inevitable a tractar. Com sabeu avui teníem junta d'avaluació. Un per un, hem parlat de vosaltres i de com va la vostra evolució durant el curs. Posar notes no és fàcil. Si es vol fer bé hi ha molts de punts a tenir en compte.

Sandra he vist que has publicat a l'entrada anterior. No passa res. Tu mateixa pots traslladar el teu comentari a aquesta entrada. Si no pots o no et dona temps, no et preocupis, ja ho arreglaré jo.

Una abraçada,
Sebastià

Na Silvia, na Susana, En Braulio, Na Marta i en Rafa eren cinc amics que vivien a la mateixa barriada, anaven a la mateixa escola i estiujaven a la mateixa platja. Com és lògic, es coneixien molt i es tenien molta estimació.

Era l'estiu. Tots ja estaven instal·lats a les seves casetes de la Colònia de Sant Jordi. Ja havien anat a nedar unes quantes vegades. Un horabaixa es veren tots a la plaça de la seva barriada per xerrar una estona i fer temps fins a l'hora de sopar. Na Marta, amb la seva camiseta color de cel amb una papallona estampada, es va presentar un poc preocupada.

-Què et passa?- li va dir en Braulio.

-Sí, sí, que et passa? digueren tots.
Na Marta estava molt preocupada perquè no trobava la seva cussa, na Nala.
-No la trob! No és a cap banda!
-Tenc una idea! -Va dir en Braulio- I si feim cartells i els aferram pel poble? Na Marta va dir que era molt bona idea i tots varem pensar com fer el cartells. Finalment  els varen fer de cartolines del color de na Nala, que era negre, i hi varen posar el número del telèfon de na Marta. Els varen penjar per tot el poble.
Aquella nit, quan na Marta ja estava dins el llit, el telèfon va sonar. Era na Susana. Només li volia demanr si havia trobat na Nala. Al poc d’aquesta telefonada va rebre  una altra cridada. Varen trobar a na Nala! Sense pedre temps na Marta va cridar a tots els amics.

-Què bé! Varen dir tots...